Les merdes d'El Pot Petit

Aquest dijous vindrà Al Pou a emmerdar-se @elpotpetit, una banda de música catalana que ha fet més per formar les noves generacions que el mateix Departament d’Educació. Potser necessitem menys informes d’avaluació i més cançons del lleó vergonyós. Perquè, tal com està el pati, la vergonya l’haurien de tenir uns altres. Fa anys que El Pot Petit ens convida a perdre la por i a viure la vida pirata. Qui els ho havia de dir, aquell 2009, quan començaven amb una guitarra en un bateig familiar, que disset anys després acabarien forçant la retirada prematura d’Oques Grasses. A Catalunya només hi ha lloc per a uns rockstars. Això sí, tenim curiositat per saber si la vida d’estrelles del rock infantil té gaire a veure amb la de les bandes que destrossen habitacions d’hotel. Amb quina mena d’excessos somiaven quan eren joves? O és que sempre havien tingut clar que el seu destí eren les sobredosis de sucre a base de llaminadures? Però que ningú es pensi que, per cantar a les criatures, no tenen merdes per explicar. Ja se sap que els nens i els borratxos sempre diuen la veritat. Els primers són el seu públic; els segons, els teniu aquí davant. I que no es relaxin pel fet que ara no bevem: encara som molt lluny d’assentar el cap i aquest programa serà el més a prop que estarem mai de la paternitat. Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes, perquè estem i estarem sempre... Al Pou.